Fer paelles manuals és més que simplement "batre un bol". És un procés llarg i meticulós amb una alta taxa de fracàs, que sovint requereix que el fabricant dediqui desenes o fins i tot centenars d'hores. El procés es pot dividir en les etapes principals següents:
Fase 1: Disseny i selecció de materials
Disseny de la tonalitat: Abans de començar, el fabricant ha de determinar primer la tonalitat del handpan (per exemple, Re kurd, Do àrab, etc.). Això determina el to fonamental de la nota central ding i la disposició i relació de les notes circumdants (camps tonals).
Selecció d'acer: Les paelles convencionals solen estar fetes de dos tipus d'acer:
Acer nitridat: Aquest és el material més utilitzat i molt apreciat. És extremadament dur i resistent a la corrosió, i produeix un so brillant i durador, ric en matisos. Entre les marques representatives hi ha PANArt (creador del Hang).
Acer inoxidable: Més fàcil de treballar, normalment produeix un to més càlid i suau amb una decadència lleugerament més ràpida. Moltes marques importants també utilitzen acer inoxidable.
Tall: La planxa d'acer gran seleccionada es talla amb plasma o làser en una peça en blanc circular.
Etapa 2: Donar forma
Premsat hidràulic: El lingot circular pla es col·loca en un motlle i es premsa amb la icònica forma de "plat volador" mitjançant una premsa hidràulica massiva, formant els contorns inicials de les carcasses superior (Ding) i inferior (Gu).
Martellejat a mà: Aquest és el mètode més tradicional i artístic (també utilitzat per PANArt). L'artesà es basa completament en l'experiència i el tacte, martellejant la peça fins a donar-li la forma final de cúpula mica en mica. Aquest mètode dóna a cada paella el seu caràcter únic.
Etapa 3: Disseny del camp tonal i afinació inicial
Marcat dels camps tonals: A la cúpula de la carcassa superior, les posicions i formes del Ding central i els camps tonals circumdants de 7-8 estan marcats amb precisió segons l'afinació dissenyada.
Martelleig: Amb martells de diverses formes i un ferro superior, la zona marcada s'indenta mitjançant martelleig, formant el rang de to inicial. La profunditat, la forma i la curvatura de cada indentació influeixen en el to i el timbre finals.
Etapa 4: Afinament fi: el pas central i més difícil
Aquesta és la part més exigent del procés de producció, que requereix l'habilitat i l'oïda del fabricant, que triga més temps i que té la taxa de fallades més alta. L'afinació no es fa estrenyent cargols; sinó que es martelleja per alterar les tensions internes del metall, canviant així el seu to.
Normalització: Després del conformat inicial, la carcassa d'acer pateix una tensió interna significativa a causa del martelleig, cosa que la fa dura i fràgil. El fabricant l'escalfa a una temperatura específica (aproximadament 800-900 °C) i després la refreda lentament per alleujar les tensions i estovar l'acer, preparant-lo per a l'afinament fi posterior.
Afinació de martells:
El fabricant fixa la carcassa a un suport dedicat, captura el so de cada nota amb un micròfon de monitorització i analitza la seva freqüència fonamental i les sèries d'harmònics mitjançant un programari d'anàlisi d'espectre.
Utilitzen petits martells especialment dissenyats per colpejar extremadament lleugerament en llocs específics del registre.
Els cops al centre del registre (la corona) solen baixar el to.
Els cops a la vora del registre (l'espatlla) solen elevar el to.
Aquest procés requereix milers de cicles repetitius d'afinació fina. L'objectiu no és només garantir que el to fonamental de cada registre sigui precís, sinó també garantir que els seus sobretons siguin purs, rics i ressonin harmoniosament entre els registres. Un bon fabricant afina no només notes individuals, sinó tot l'escenari sonor i la ressonància de l'instrument.
Fase 5: Muntatge i tractament final
Encolat: Les carcasses superior i inferior s'uneixen, normalment amb cola epoxi d'alta resistència. El segellat i la força de la unió són crucials, ja que afecten la ressonància i la durabilitat.
Nitruració (si s'utilitza acer nitrurat): La safata muntada es col·loca en un forn especial i s'hi introdueix gas nitrogen a altes temperatures. Els àtoms de nitrogen penetren a la superfície de l'acer, formant una capa de nitrur extremadament dura i resistent al desgast. Aquest procés finalment bloqueja el to, que amb prou feines canviarà amb els cops posteriors. És per això que les safates d'acer nitrurat són tan estables i duradores.
Acabat: La superfície es neteja, poleix o envelleix per donar-li el seu aspecte final.
Control de qualitat final: el fabricant de paelles realitza una inspecció final i exhaustiva del to, l'aspecte i el tacte de l'instrument per assegurar-se que compleix els estàndards de fàbrica.
Procés d'elaboració de mànecs Raysen:
https://youtu.be/H7Fd4OWj-cY?si=rWPfis2RbCEMpZDq
